El Daniel Gabarró va començar la xerrada preguntant
 als pares i mares les seves inquietuts sobre el tema
de l’educació per a la felicitat.
“Déu n’hi do”, quines Xerrades que tenim aquest curs al Sant Jordi. Fa pocs dies la de l’Ada Colau sobre “La Influència dels Moviments Socials” i ara la del Daniel Gabarró sobre Com educar els nostres fills i filles per a la felicitat, organitzada per la FAPAC.

Jo havia anat una mica escèptic a la xerrada del Daniel, perquè tal com són els temps en que vivim i els problemes que ens envolten arribes a pensar que la felicitat no existeix i, per tant, et preguntes com podem educar els nostres fills i filles en i per a la felicitat. Doncs bé, el Daniel va començar per fer-nos veure què és la felicitat i et dones compte que realment està a les nostres mans, ja que és una decisió nostra el ser/estar feliços.Per tant, podem ser capaços no solament de viure la felicitat sinó també d’educar els nostres fills i filles en i per a la felicitat. I a partir d’aquí el Daniel ens va començar a “enganxar i envoltar” amb el seu discurs i la seva manera fàcil de veure les coses que a nosaltres ens semblen impossibles, però ell les veu com a possibles… El Daniel ha tractat d’aspectes molt simples però molt profunds, i ho ha fet d’una manera a l’estil del Flautista d’Hamelin: tocant una melodia que tots hem entès fàcilment i que ens ha cautivat… Però bé, entrem en matèria i comencem a desenvolupar la Xerrada…
Els assistents van seguir amb gran interès les
 paraules i consells del Daniel Gabarró.
Què és la felicitat? “És l’expressió de les nostres capacitats”. Si som capaços d’expressar-nos (el que sentim, el que som, el que sabem fer, explicar el que ens agrada, el que no ens agrada, etc.), a les hores som feliços. Passar per moments difícils o complicats ens ha de fer sentir-nos infeliços? Els moments difícils són, precisament, els que ens aporten oportunitats per desenvolupar les nostres capacitats. El problema és com nosaltres vivim les dificultats i com transmetem això als demés, entre ells als nostres fills i filles.
Un element clau en l’educació és la seguretatque els hem d’aportar en el dia a dia i davant els problemes que puguin sorgir. Hem de parlar obertament, tractar els temes sense amagar-los. Dir-los hi que a casa nostra, a la nostra família, a la nostra societat, al nostre món, hi ha unes normes, que ens agradaran o no però que s’han de respectar i sinó ens agraden treballar per a canviar-les. Aquesta seguretat que hem de transmetre, però, no vol dir que hem de tenir-los en una bombolla. Transmetre seguretat no vol dir sobreprotecció. Aquesta bombolla l’hauríem de punxar, i parlar als nostres fills i filles de totes les coses, incloses les coses incòmodes que moltes vegades evitem (perquè està a la nostra cultura). Aquest és el primer pas per educar en la seguretat i en la felicitat.
Un altre punt important del que ha parlat el Daniel és el de la idealització dels vincles que tenim amb els nostres fills i filles. Tenir un fill o filla “no vol dir que ens ha de caure bé o viceversa”. No hem de caure en aquesta idealització, ja que cap cosa ni vincle és o serà perfecte mai. Realment, l’important és “aprendre a estimar bé”. I com se sap si algú t’estima realment? Doncs les persones que ens estimen són també les persones que ens cuiden.
Què hem de fer per establir vincles positius i no vincles idealitzats amb els nostres fills i filles? Aquí el Daniel ha esmentat cinc punts importants: a) passar temps amb ells, ja que hem de tenir present que “el roce hace el cariño”, b) expressar els nostres afectes, c) no evitar temes difícils, d) (atenció) saber que els nens i nenes “tenen dret a ser castigats”… ara bé, castigar vol dir corregir i dir que ens hem d’estimar i de cuidar-nos mútuament, i e) respectar el ritme dels infants, que pot ser de vegades molt diferent al nostre.
Gran participació a la xerrada per part de mares i pares del
Sant Jordi i d’altres escoles de Lleida.
El Daniel ha traçat el seu discurs en vers preguntes i inquietuds de pares i mares presents a la Xerrada (per cert, èxit total d’assistència) i, realment, a l’acabar hem pensat què: “què fàcil serà ara educar els nostres fills i filles per a la felicitat!… Però, segurament, a la primera de canvi, seguirem tenint dificultats i conflictes… Així que, recordeu: les dificultats no són més que oportunitats què ens ajudaran a créixer com a persones, a expressar el potencial i les capacitats de cadascú i d’aprendre a cuidar-nos els uns als altres.
Magnífica la Xerrada. Moltes gràcies, Daniel.

(José Antonio)